Richard Wagner (1813-1883) és una d’aquestes rares personalitats que apareixen de tant en tant en el curs de la història i que, amb la seva obra, anuncien i prefiguren un canvi radical, una mutació profunda en la manera de pensar i de sentir de tota una època.
Pocs llocs hi ha al món, més enllà de les terres germàniques, que hagin absorbit de forma tan plena i intensa aquesta influència del compositor com a Catalunya. I això passava en un moment en què Barcelona es transformava en una metròpoli moderna.
La seva petja la trobem en nombroses manifestacions artístiques molt més enllà de les estrictament musicals i teatrals, des de les arts plàstiques a la literatura.
És fàcil, doncs, d’imaginar que l’any 2013, en el marc del Bicentenari del seu naixement, Barcelona i Catalunya s’afegeixin als actes amb què s’honorarà la memòria del gran compositor. Més encara si pensem que, a part de commemorar aquell esdeveniment, els anys 2012 i 2013 coincideixen amb dues altres celebracions wagnerianes significatives que tenen a veure amb Catalunya i que van ser cabdals per a la història musical catalana.
- Una primera es refereix als 150 anys de la primera audició de música de Wagner a Catalunya. El 16 de juliol de 1862 s’interpretà per primera vegada la marxa de Tannhäuser cantada pels obrers de la coral d’Anselm Clavé i les veus femenines del cor del Liceu.
- Una segona és la presentació de Parsifal al Gran Teatre del Liceu. A les 11 de la nit del 31 de desembre de 1913 -aprofitant la diferència horària amb Alemanya- es va estrenar al Liceu, quan l’obra va passar a ser de domini públic i s’acabava el privilegi de Bayreuth. La figura de Parsifal va ser admirablement creada pel tenor Francesc Viñas, a qui tant deu el wagnerisme del nostre país. Aquests actes marquen l’apogeu del culte wagnerià a Catalunya i a Espanya, que decau amb l’inici de la guerra del 1914.
Per tot això, per aquesta relació tan especial i única de l’obra de Wagner amb Catalunya, 25 entitats culturals de referència a Catalunya presentem el nostre homenatge al gran compositor en l’any del Bicentenari del seu naixement.
Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l’Associació Wagneriana
Segurament si Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943), il·lustrador, pintor, escenògraf, figurinista, escriptor teatral, teòric, director de teatre, cineasta i tantes coses més, no hagués conegut la teoria artística wagneriana, la seva producció no s’hauria convertit en una de les més originals i genuïnes del modernisme català i ell, com a artista, en un dels més inquiets, polifacètics i destacats de la seva generació.
Entre els seus nombrosos treballs sobre iconografia wagneriana, sens dubte, destaquen els plafons que va realitzar per l’ Associació Wagneriana (ca. 1902-1904) a la seva primera seu estable que ocupava el primer pis del Carrer de la Canuda nº 31. Fins al moment, tan sols eren conegudes per unes antigues fotografies de l’època que donaven testimoni de la sala de concerts, on es distingia un conjunt decoratiu dedicat a la temàtica de Parsifal i Tristan und Isolde, en els quals Gual va treballar sota els paràmetres simbolistes però que s’apropen per la seva audàcia compositiva a l’expressionisme.
En total dotze llenços sobre tela (sis dedicats a Parsifal i uns altres sis a Tristan und Isolde), que per primera vegada surten a la llum després del seu descobriment recent dins el Llegat Joaquim Pena de la Biblioteca de Catalunya. Un conjunt que exemplifica la important influència wagneriana en la segona generació de modernistes que a partir de 1900 s’identifiquen en actitud amb el compositor alemany en aquesta simbiosi perfecta entre wagnerisme-modernisme en la primera dècada del segle XX a Catalunya. Artistes generacionalment coetanis com Pau Roig, Josep Mª Xiró, Feliu Elías, Josep Mª Sert, Joaquim Torres García, Julio Antonio, Josep Clarà i Adrià Gual, entre d’altres, s’apropen a la iconografia wagneriana i també a identificar-se amb el wagnerisme.
En aquesta exposició, per tant, a més de mostrar com a peces claus els plafons decoratius d’Adrià Gual per l’ Associació Wagneriana, es mostraran obres coetànies d’altres artistes que serveixin per entendre aquesta gran capacitat de fascinació que va exercir Richard Wagner com un dels grans definidors del Modernisme català.
Catàleg Exposició R.Wagner i A.Gual
Aquesta exposició neix en el marc del Bicentenari Wagner a Barcelona i és el fruit d’un llarg procés d’investigació al voltant d’una hipòtesi de treball, a saber: la de donar a conèixer la iconografia wagneriana a Catalunya i col·locar-la al lloc que li correspon, especialment pel que fa a les arts plàstiques de la fi del segle xix i primers anys del segle xx, en què aquesta s’estén a totes les expressions, des de la literatura fins a la música o les arts, tot gaudint d’una important difusió a Europa en tots els camps artístics i interpretada des de totes les estètiques, del naturalisme al simbolisme o a l’art nouveau.
El tema no havia estat mai objecte d’una exposició específica a Espanya i, després d’anys d’investigació sobre la matèria per a la meva tesi doctoral, vet aquí una ajustada síntesi del treball realitzat.
1 En la mostra té un protagonisme absolut la figura d’Adrià Gual i els plafons realitzats per a l’Associació Wagneriana de Barcelona (c. 1903-1904), que es presenten com un dels conjunts ornamentals més interessants i destacats a l’entorn de la iconografia wagneriana, en una lògica conclusió que va portar la Ciutat Comtal a constituir-se en una de les més importants quant a la influència del músic alemany i l’adopció de les seves teories artístiques i musicals en el si del modernisme.
Com a part dels paràmetres metodològics escollits per dur a terme el comissariat, volia mostrar l’àmplia difusió de la iconografia wagneriana en totes les disciplines artístiques, des de la pintura fins a la il·lustració, el dibuix, les arts gràfiques, la caricatura, l’escultura, la joieria i les postals i els cromos, que reten compte de la recepció d’aquesta iconografia per part dels nostres artistes i del grau de popularització assolit, especialment entre els pertanyents a la segona generació modernista.
El catàleg ha seguit les mateixes pautes triades per a l’exposició: una primera aproximació al wagnerisme artístic europeu i el col·leccionisme a Bayreuth, esencial per comprendre la manera com aquests influeixen en els artistes i la transcripció de la iconografia per part dels artistes espanyols i catalans, per endinsar-nos tot seguit de ple a ple en la recepció del wagnerisme en el modernisme català i l’actuació de l’Associació Wagneriana com a important motor de difusió d’aquest en tant que fenomen cultural.
Finalment, Adrià Gual i els plafons de l’Associació Wagneriana cobren tot el protagonisme, i es realitza un estudi minuciós de la seu de la institució i de cada peça dels plafons. He considerat necessari incloure també, després dels estudis de cadascun dels apartats, l’anàlisi d’algunes obres destacades d’artistes que en algun moment es van apropar a la interpretació plàstica d’aquesta imatgeria.
Henri-Fantin Latour, Odilon Redon, Aubrey Beardsley, Fernand Khnopff i Rogelio de Egusquiza, juntament amb Mariano Fortuny y Madrazo, tots reten compte de la recepció del wagnerisme en l’art europeu, això sense oblidar el paper essencial de Bayreuth.
A Catalunya, obres de Pau Roig, Josep Maria Sert, Josep Maria Xiró, Lluís Masriera, entre altres, fan el mateix amb la representació modernista i, finalment, tanca Adrià Gual amb el seu cicle decoratiu per a l’Associació Wagneriana.
El catàleg acaba amb una selecció bibliogràfica que serveix de referència a les notes a peu de plana incloses en els textos.
Des d’aquestes línies, vull oferir el meu agraïment més sincer a Amics del Liceu i el Grup Wagner, per creure en el projecte i defensar- lo fins a fer-lo possible, i al Departament de Cultura i el Museu d’Història de Catalunya, per oferir tot el seu suport i la seva acollida.
Dejar Comentario